Els fangs se sotmeten a diferents processos, amb la finalitat de reduir-ne la massa i el volum, estabilitzar-ne la fracció orgànica, higienitzar el material i adequar-ne les característiques als usos o destinacions finals que es plantegin.
Els processos realitzats per AREMA que conformen el tractament de fangs són els següents:
ESPESSIMENT L’espessiment és el procés mitjançant el qual incrementem el contingut de sòlids del fang per eliminar part de la fracció líquida. La reducció de volum de fangs que s’aconsegueix pot suposar una cinquena part del volum original.
Aquesta reducció en volum millora la gestió dels posteriors tractaments reduint la capacitat necessària de tancs i equips mecànics així com la reducció dels requeriments químics pel condicionament i el volum de fang a manipular.
ESTABILITZACIÓ Els processos d’estabilització permeten reduir, inhibir o eliminar el potencial de putrefacció que tenen els fangs degut a la presencia de matèria orgànica. Simultàniament se’n redueixen els nivells de patògens i se’n eliminen les olors desagradables. Les tècniques d’estabilització de la fracció orgànica dels fangs es poden agrupar en sistemes biològics i sistemes químics.
Els principals sistemes d’estabilització biològica es coneixen com a digestions (aeròbies o anaeròbies, segons es desenvolupin en presencia o absència d’oxigen, respectivament). El sistema clàssic d’estabilització química consisteix en la barreja del fang amb la calç.
Els fangs també es poden tractar per altres vies físiques (assecatge tèrmic) o biològiques (compostatge) per a aconseguir reduccions de massa i volum més grans i/o estadis superiors d’estabilització /higienització de la fracció orgànica.
AREMA disposa d’experiència en la realització de tots aquests tipus de tractament i selecciona els processos d’estabilització adequats segons el potencial dels fangs produïts en cada cas o segons els requeriments del client, tal que millor s’ajusti a les necessitats presentades.
La digestió dels fangs, quan es realitza per via anaeròbia, produeix biogàs, una barreja de gasos inflamables (metà fonamentalment) i contaminants. El biogàs es pot aprofitar com a font per produir energia, tant en forma d’energia tèrmica com d’electricitat, utilitzant-la així pel propi consum de la planta o per a un tercer, sempre i quan la inversió resulti viable econòmicament.
DESHIDRATACIÓ Amb l’objectiu d’afavorir el procés de deshidratació del fang, un cop estabilitzat, es realitza l’anomenat condicionament del fang. Normalment s’utilitza l’addició de productes químics, encara que si es requereix, es pot utilitzar un tractament tèrmic.
El condicionament químic dóna com a resultat la coagulació-floculació dels sòlids i l’alliberació de l’aigua absorbida pels fangs, afavorint el tractament posterior de deshidratació. Els productes químics més utilitzats són clorur fèrric, calç, sulfat d’alumini i polímers inorgànics.
La deshidratació separa el contingut d’aigua en els fangs mitjançant procediments mecànics, disminuint el volum final de fangs obtingut, facilitant-ne la manipulació i reduint així els costos derivats de la seva disposició i transport. Els tractaments més utilitzats són els mètodes mecànics com la centrifugació, la filtració a pressió i la filtració al buit. El nivell de deshidratació a assolir dependrà del destí final que tinguin aquests fangs.
Els llots o fangs de depuració, ja sigui procedent d’estacions d’aigües residuals urbanes o d’industrials, tenen la seva pròpia legislació, que es fonamenta principalment en el seu contingut en metalls pesants i patògens. Cada tipus de destinació és regulada per normatives de rang i abast diferent i requereix unes condicions tècniques diferents en els fangs que són subjecte d’actuació.
Un cop deshidratats, aquests fangs poden ser tractats com a residu sòlid urbà, poden ser incinerats, reutilitzats en l’agricultura com a fertilitzants o esmena; utilitzats en aplicacions forestals i recuperació de terrenys marginals i inclús emprats com a matèria primera en la fabricació de materials de construcció.
